Ves al contingut principal

Namasté Nepal!

Matinet, com és habitual, hem arribat a l'aeroport de Varanasi. Com també és habitual, la poca eficiència ha fet que passarem dos controls abans d'entrar, la nostra maleta ha passat un check in i hem esperat en una zona a que ens estamparen el segell d'eixida. 

40 minuts ja que erem molts esperant i una sola persona per a mirar el passaport i lea vises. Aixó si, cinc persones mirant!

Passat eixe control hem esperat 15 minuts a que ens miraren l'equipatge de mà i ens escorcollaren...

El vol retardat (i no m'extranya ja que a l'hora d'eixida encara no havien mirat els passaports de la gent ni comprovat les maletes...)

Aiiii ni el rollito zen ni la meditació fan que no estem nerviosos!! Uffffff


Altre control de detector de metalls i de equipatge de mà a la entrada de l'avió.... Uhhh quina fartera...

El vol en teoria eren 40 minuts però apunt d'aterrar....el capità diu que la pista d'aterratge té un 'very big damage' i que anem a esperar confirmació o sino tindrem que tornar a Varanasi...

#*€•&@£!!!!!!

40 minuts pegant voltes allà dalt fins que han reparat la pista... I welcome to Nepal!

Amb les vises a la mà direcció al hotel i quan anem a eixir a pegar una vota... Diluviada!! I aqui estem al lobby del hotel... Ufff!!!



------

Ufff està caiguent una bona tornenta!!! Tindrem que refugiar-se en un bar i der-se una birreta no??? Cheeeeeers!!!



Besets!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Udaipur-Ranakpur-Jodhpur-Jaisalmer

Després d’iniciar les vacances amb una cadena d’events peculiars hem de dir que afortunadament els dies que han seguit no han estat plagats de desastres...una navaixa perduda, el telèfon de Pau tornat a perdre dues o tres voltes més...
Vam deixar Udaipur de matí en direcció Ranakpur. De camí vam parar en l’espectacular Fort Kumbhalgarh. Enmig d’unes muntanyes una muralla infinita i un paisatge brutal. Una visita molt recomanable i entretinguda. Ens vam comprar unes papes, un coco, unes galetes i un lassi abans de continuar. 



Com ve sent habitual en aquest viatge Pau va tornar a extraviar el telèfon durant unes hores... el tenia a la furgoneta. L’univers li està enviant missatges de que ha de desconnectar jijijiji. 
Vam parar a dinar en un restaurant enmig de la selva on ens van atendre molt bé i vam continuar la marxa fins a Ranakpur. Allí vam visitar un temple jainista. El Ranakpur Jain Temple. Un temple amb més de 1440 columnes de marbre. En acabar la visita vam arribar a Narlai. Un po…

Namasté. Inici espectacular de les vacances!

Hola!
Quan diuen que la Índia o l’estimes o la odies clarament nosaltres som l’exemple del segon...i això que no sabiem encara el que estava per vindre...
Vam eixir de València en cotxe a Madrid i quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i embarcarem sense problemes. El vol va anar fenomenal. Entre menjar i entreteniment ens va passar el vol més o menys ràpid.


Vam arribar a Dubai i també sense problemes vam trobar la porta i entrarem dins. Tot va anar molt bé! Vam arribar a Delhi i no va ser tot un camí fàcil... ens vam dirigir al control de passaports i vam passar tots sense problemes menys Bàrbara...resulta que el seu visat no el vaig fer bé i hem vaig equivocar per una lletra i el senyor de la frontera li deia que no podia entrar que el seu visat no corresponia amb el passaport... i clar jo diguent-li que era culpa meua i Bàrbara preguntant per una solució... menys mal que al final es veu que li vam caure bé i ens va arreglar les coses i ens va deixar entrar a tots!!! La v…

Esquivant la tragèdia

Sempre solem escriure el bloc aprofitant llargues esperes de trens, vols o fins i tot en desplaçaments amb cotxe... però escriure aquesta entrada en casa és un poc extrany... Vam tornar fa tres dies quan encara ens quedava una setmana de viatge i la veritat és que tornar de les vacances que has estat preparant amb dedicació abans d'hora mai és un plat de bon gust... però clar, si està en joc la seguretat no hi ha argument que valga.
El dia següent de Jaipur vam iniciar un altre dels dies amb llargues hores de furgoneta. Menys mal que entre la distància que ens separava d'Agra hi havia un parell de paradetes que ens ajudaren a estirar les cames. Vam parar a dinar en un bar de carretera i vam haver de menjar en els ulls tancats casi. Va ser un poc peculiar el lloc: ple de mosques, amb una carta solament en menjar hindú i res continental i amb un cambrer que tenia un clar problema: necessitava un logopeda. Si ja és dificil parlar en anglés en alguns, imagineu que d…