Alive in Udaipur

Donada la massiva rebuda de missatges preguntant si estem bé confirmem que la diarrea no ha pogut amb nosaltres. El que passa es que no tenim internet!

Tranquis fans, estem en Udaipur i demà marxem a Benares!

Seguirem informant!! Mentrestant una birreta de 660 ml i un pudding (l'aigua bruta és un pudding) a la vostra salut!

Beseeets!

-----

Booo ara tenim un ratet per a actualitzar jeje gràcies pels missatges :)

El dimarts de matí vam deixar Jodhpur en direcció Ranakpur. Ahi està un dels temples jainistes més grans amb 1444 columnes de marbre esculpides i cap d'elles igual!! 

Ahi no vam poder fer fotos dins i portaven un control estricte de la vestimenta (ja ho veureu a les fotos quan arribem). També vam visitar tres temples més al costat. 

Sincerament Ranakpur no té res més. Molta natura però cap altre lloc que veure. Està prop de Udaipur i si ho haguerem sabut haguerem visitat el temple i haguerem seguit a Udaipur a dormir. 

Però vam dormir en un hotel amb pudor d'humit i vam anar de vesprada a una paret que hi ha enmig de la muntanya a veure la natura. Possiblement prescindible ja que Ranakpur no té ni bazaar ni carrers que caminar...

Al matí següent (ahir) vam eixir a Udaipur.  Vam visitar uns jardins plens de fonts. Els Saheliyon-ki-Bari. 

Més tard vam agafat una barqueta pel llac Pichola. Va començar a ploure a bots i barrals així que no teniem massa opcions. Vam anar al hotel i vam deixar les maletes.

El nostre conductor tenia que estar també hui i demà amb nosaltres però com que és musulmà i hui és eid-al-fitr doncs li vam donar els dos dies lliures ja que Udaipur no és massa gran i tot el que hi ha que visitar està propet del hotel. Així que ell content per poder celebrar el final del Ramadà amb la familia i nosaltres lliures :)

Quan va parar un poc de ploure vam anar a un restaurant a fer-se una hamburguesa vegetal sense picant. Casi plorem i tot de la emoció. Ja que hem comprovat que aqui el sin picante no existeix i no serà per dir-ho que mira que li diguem 300 vegades al cambrer que no pique...

Vam pegar una volta i a la nit vam tornar al hotel. De camí vam visitar un temple. Aquí en cada cantó hi ha un. Vam sopar alli i altra vegada vam demanar sense picant i ens van dur el sopar estilo infierno així que ho vam dir i ens vam demanar una altra cosa...

Hui de matí hem visitat el City Palace que és el més gran tot el Rajastan. 

Caminant caminant hem fet gana i hem tornat al mateix restaurant que vam dinar ahir. Un descobriment ha estat el Masala chai. 

Hem comprat mangos per a sopar. Cal aprofitar que s'acaba la temporada i a Espanya fan gust a cera!

Demà a les 7 volem a Benares. Tres dies a la ciutat sagrada on vessa el Ganges. El nostre viatge comença a fer gust se despedida (amb curri i picants...). :(

Alguna cosa passa a India que al carrer conviuen vaques, bous, gossos, venedors ambulants, caminants, taxis, bicis, cotxes, motos (fins i tot en alguns llocs camells, monos, elefants) i no hi ha accidents... Serà el karma...

Sino sempre poden venir i comprar medicines o anar al metge aqui:

Besets a tots!!!