Ves al contingut principal

Alive in Udaipur

Donada la massiva rebuda de missatges preguntant si estem bé confirmem que la diarrea no ha pogut amb nosaltres. El que passa es que no tenim internet!

Tranquis fans, estem en Udaipur i demà marxem a Benares!

Seguirem informant!! Mentrestant una birreta de 660 ml i un pudding (l'aigua bruta és un pudding) a la vostra salut!

Beseeets!




-----

Booo ara tenim un ratet per a actualitzar jeje gràcies pels missatges :)

El dimarts de matí vam deixar Jodhpur en direcció Ranakpur. Ahi està un dels temples jainistes més grans amb 1444 columnes de marbre esculpides i cap d'elles igual!! 
Ahi no vam poder fer fotos dins i portaven un control estricte de la vestimenta (ja ho veureu a les fotos quan arribem). També vam visitar tres temples més al costat. 



Sincerament Ranakpur no té res més. Molta natura però cap altre lloc que veure. Està prop de Udaipur i si ho haguerem sabut haguerem visitat el temple i haguerem seguit a Udaipur a dormir. 

Però vam dormir en un hotel amb pudor d'humit i vam anar de vesprada a una paret que hi ha enmig de la muntanya a veure la natura. Possiblement prescindible ja que Ranakpur no té ni bazaar ni carrers que caminar...



Al matí següent (ahir) vam eixir a Udaipur.  Vam visitar uns jardins plens de fonts. Els Saheliyon-ki-Bari. 


Més tard vam agafat una barqueta pel llac Pichola. Va començar a ploure a bots i barrals així que no teniem massa opcions. Vam anar al hotel i vam deixar les maletes.


El nostre conductor tenia que estar també hui i demà amb nosaltres però com que és musulmà i hui és eid-al-fitr doncs li vam donar els dos dies lliures ja que Udaipur no és massa gran i tot el que hi ha que visitar està propet del hotel. Així que ell content per poder celebrar el final del Ramadà amb la familia i nosaltres lliures :)


Quan va parar un poc de ploure vam anar a un restaurant a fer-se una hamburguesa vegetal sense picant. Casi plorem i tot de la emoció. Ja que hem comprovat que aqui el sin picante no existeix i no serà per dir-ho que mira que li diguem 300 vegades al cambrer que no pique...

Vam pegar una volta i a la nit vam tornar al hotel. De camí vam visitar un temple. Aquí en cada cantó hi ha un. Vam sopar alli i altra vegada vam demanar sense picant i ens van dur el sopar estilo infierno així que ho vam dir i ens vam demanar una altra cosa...

Hui de matí hem visitat el City Palace que és el més gran tot el Rajastan. 

Caminant caminant hem fet gana i hem tornat al mateix restaurant que vam dinar ahir. Un descobriment ha estat el Masala chai. 


Hem comprat mangos per a sopar. Cal aprofitar que s'acaba la temporada i a Espanya fan gust a cera!

Demà a les 7 volem a Benares. Tres dies a la ciutat sagrada on vessa el Ganges. El nostre viatge comença a fer gust se despedida (amb curri i picants...). :(

Alguna cosa passa a India que al carrer conviuen vaques, bous, gossos, venedors ambulants, caminants, taxis, bicis, cotxes, motos (fins i tot en alguns llocs camells, monos, elefants) i no hi ha accidents... Serà el karma...

Sino sempre poden venir i comprar medicines o anar al metge aqui:



Besets a tots!!!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Udaipur-Ranakpur-Jodhpur-Jaisalmer

Després d’iniciar les vacances amb una cadena d’events peculiars hem de dir que afortunadament els dies que han seguit no han estat plagats de desastres...una navaixa perduda, el telèfon de Pau tornat a perdre dues o tres voltes més...
Vam deixar Udaipur de matí en direcció Ranakpur. De camí vam parar en l’espectacular Fort Kumbhalgarh. Enmig d’unes muntanyes una muralla infinita i un paisatge brutal. Una visita molt recomanable i entretinguda. Ens vam comprar unes papes, un coco, unes galetes i un lassi abans de continuar. 



Com ve sent habitual en aquest viatge Pau va tornar a extraviar el telèfon durant unes hores... el tenia a la furgoneta. L’univers li està enviant missatges de que ha de desconnectar jijijiji. 
Vam parar a dinar en un restaurant enmig de la selva on ens van atendre molt bé i vam continuar la marxa fins a Ranakpur. Allí vam visitar un temple jainista. El Ranakpur Jain Temple. Un temple amb més de 1440 columnes de marbre. En acabar la visita vam arribar a Narlai. Un po…

Namasté. Inici espectacular de les vacances!

Hola!
Quan diuen que la Índia o l’estimes o la odies clarament nosaltres som l’exemple del segon...i això que no sabiem encara el que estava per vindre...
Vam eixir de València en cotxe a Madrid i quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i embarcarem sense problemes. El vol va anar fenomenal. Entre menjar i entreteniment ens va passar el vol més o menys ràpid.


Vam arribar a Dubai i també sense problemes vam trobar la porta i entrarem dins. Tot va anar molt bé! Vam arribar a Delhi i no va ser tot un camí fàcil... ens vam dirigir al control de passaports i vam passar tots sense problemes menys Bàrbara...resulta que el seu visat no el vaig fer bé i hem vaig equivocar per una lletra i el senyor de la frontera li deia que no podia entrar que el seu visat no corresponia amb el passaport... i clar jo diguent-li que era culpa meua i Bàrbara preguntant per una solució... menys mal que al final es veu que li vam caure bé i ens va arreglar les coses i ens va deixar entrar a tots!!! La v…

Esquivant la tragèdia

Sempre solem escriure el bloc aprofitant llargues esperes de trens, vols o fins i tot en desplaçaments amb cotxe... però escriure aquesta entrada en casa és un poc extrany... Vam tornar fa tres dies quan encara ens quedava una setmana de viatge i la veritat és que tornar de les vacances que has estat preparant amb dedicació abans d'hora mai és un plat de bon gust... però clar, si està en joc la seguretat no hi ha argument que valga.
El dia següent de Jaipur vam iniciar un altre dels dies amb llargues hores de furgoneta. Menys mal que entre la distància que ens separava d'Agra hi havia un parell de paradetes que ens ajudaren a estirar les cames. Vam parar a dinar en un bar de carretera i vam haver de menjar en els ulls tancats casi. Va ser un poc peculiar el lloc: ple de mosques, amb una carta solament en menjar hindú i res continental i amb un cambrer que tenia un clar problema: necessitava un logopeda. Si ja és dificil parlar en anglés en alguns, imagineu que d…