Ves al contingut principal

Kamakura, Nikkō, Tòquio, estrenyiment i tot el que podia eixir mal ha eixit mal!


El segon dia a Tòquio teniem pensat visitar Kamakura però el jet lag d'Altea ens va 'regalar' unes rises a les 4am i no vam dormir molt... Aleshores vam decidir explorar Tokyo i deixar les visites de Kamakura i Nikkō per als dies següents. 

Tòquio és inmensa i en un dia és impossible i menys amb una nena però així i tot no ens podem queixar. Com Altea a les 4am ja estava desperta vam aprofitar per a desdijunar, arreglar-se i començarem la marxa a les 7am. Comprarem un bitllet per a tot el dia del metro i toei el que ens va permetre veure les coses més allunyades.

Començarem pel mercat del peix. Espectacular vore totes les paradetes i fent sushi en directe. Ens vam comprar uns pinxos de tonyina i a seguir. Seguidament metro i cap als jardins imperials que no ens van colpir massa. Alli sobre la gespa ens vam tirar un rato per a descansar i menjarem un poc. En acabar, al barri de Haraujuku. Temple de Meiji-jingū. Molt bonic. Quan ens vam adonar eren solament les 12 de migdia...entrarem en una tenda de segona mà molt guapeta i d'allí a Akihabara: barri friki i tecnològic. A les 14h i ja mortimer total tornarem a casa. 


Visita al supermercat de rigor i a les 19 ja dormiem jajaja


Al dia següent anarem a Kamakura. Altea que ja va dormir fins a les 6 ens va despertar i en marxa.  Encara que teniem reservat el tren a les 9:30 el vam canviar per a uns més prompte i vam poder arribar a la primera ciutat feudal sobre les 10. Abans vam parar en una farmàcia per a preguntar si tenien alguna cosa per a l'estrenyiment. Intenta expicar-li a una dona major que hi ha una cosa que es diu supositori que es clava pel pompis, tot aixó sense perdre la dignitat ni morir de risa....

De l'estació al temple hi ha aproximadament uns 20 minuts així que caminant caminant arribarem al gran buda. Espectacular i també amb poca gent... Al final tindrem sort que Altea es desperte.... 
Un ratet més tard vam tornar cap al centre i vam parar a dinar a un restaurant molt guapet. En acabar tornarem a casa via supermercat per a comprar el sopar. 


Ahir ja ens va tocar l'última visita. Abans d'anar a Nikkō vam enviar les maletes al hotel de Hakone per a no tenir que viatjar amb elles. Fer-se entendre està resultat més fàcil... Nikkō és també molt guapeta encara que vam patir pel carro que era tota de gravilla i ens va ploure un poc. La gent conforme s'arrimavem al temple ens mirava raro i clar... Ho vam entendre quan vam haver de pujar més de 500 escalons amb el carro!!! Muerte!!! I damunt amb pluja...


Tornarem de Nikkō al vespre i a casa a descansar. Sopar i dormir. 

I aqui ve el millor dia de tots. El que sense cam mena de dubte casi acaba amb nosaltres. Ha sigut mortadelada rere mortadelada...i si, podria haver sigut encara més greu però al final ha sigut fins i tot divertit. 
Hem eixit matinet del apartament i hem anat a l'estació. Alli hem canviat els bitllets per a un tren que eixira més prompte... A cinc minuts abans d'eixir el tren.. Sorpresa! No eixia desde Ueno que era on estavem sino desde Tòquio!! Total que res, tooorna a canviar-los i agafem un tren per a anar-hi almpunt d'eixida. I zasca! S'hem deixat una bolsa a l'apartament!!!!!!! Aaaaaaaaaaaahhhhh!!!! Baixem en la parada, tornem a Ueno i d'alli ens separem: Pau a canviar billets per tercer vegada i jo a buscar un taxi que me porte al apartament, s'espere baix i tornem a retrobar-se. Temps perfecte: en 25 minuts ja estem de nou en Ueno preparats per a anar a Tòquio a agafar el tren... 



Una vegada dins del tren en 30 minuts estem en Odawara i comprem el Hakone free pass que ens permetrà agafar tots els bus, trens, barcos i funiculars de la zona. D'allí a Hakone-Matsumoto ens dieun aue podem pillar bus o tren però bus millor... 30 minuts en la parada del bus i quan arriba va i no podia ser en bus... Aleeee 30 minuts més perduts... Tornada a la terminal de tren, 15 minuts i arribem a Hakone-Matsumoto. D'alli bus i en 30 minuts arribem al hotel. Son les 2pm que per a tot el que ens ha passat és un temps més que raonable... Però... No podem entrar fins a les 3pm... Enserio? Menys mal que l'equipatge si ha arribat!

No hi ha millor plan que anar al ferri sobre el llac Ashi i vore el Fuji... Anem a Tōgendai i agafem el barco... Es veu el Fuji deien... Està ennuvolat jajajaja no pot ser. Total que ens fem dos birres per a superar-ho i pensem... Agafem el funicular ara quan tornem. Arribem a Tōgendai de nou i tirem al funicular....Acaben de tancar... Jajajaja enserio?


Tornem al hotel i solament per vore que el Ryokan té un onsen (piscina en plan balneari) dins de la nostra habitació i que ens han deixat el wc en la tapa calenteta ja ha pagat la pena!! Ara soparem i supose que dormirem ben prompte que demà marxem a Kyoto!!




Per als que ens pregunteu per Altea.. Està prou més centrada que els seus pares! I portant-se de cine!!


ACTUALITZACIÓ: en acabar de relaxar-se al onsen, teniem el sopar inclós. Ens vam vestir amb les yukates i baixarem a sopar. Tofu fet amb aigua dels manantials, tonyina, tartar, uns peixos en forma de serp transparent (puaj!!), verduretes al vapor, arrocet, peix fregit..




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Udaipur-Ranakpur-Jodhpur-Jaisalmer

Després d’iniciar les vacances amb una cadena d’events peculiars hem de dir que afortunadament els dies que han seguit no han estat plagats de desastres...una navaixa perduda, el telèfon de Pau tornat a perdre dues o tres voltes més...
Vam deixar Udaipur de matí en direcció Ranakpur. De camí vam parar en l’espectacular Fort Kumbhalgarh. Enmig d’unes muntanyes una muralla infinita i un paisatge brutal. Una visita molt recomanable i entretinguda. Ens vam comprar unes papes, un coco, unes galetes i un lassi abans de continuar. 



Com ve sent habitual en aquest viatge Pau va tornar a extraviar el telèfon durant unes hores... el tenia a la furgoneta. L’univers li està enviant missatges de que ha de desconnectar jijijiji. 
Vam parar a dinar en un restaurant enmig de la selva on ens van atendre molt bé i vam continuar la marxa fins a Ranakpur. Allí vam visitar un temple jainista. El Ranakpur Jain Temple. Un temple amb més de 1440 columnes de marbre. En acabar la visita vam arribar a Narlai. Un po…

Namasté. Inici espectacular de les vacances!

Hola!
Quan diuen que la Índia o l’estimes o la odies clarament nosaltres som l’exemple del segon...i això que no sabiem encara el que estava per vindre...
Vam eixir de València en cotxe a Madrid i quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i embarcarem sense problemes. El vol va anar fenomenal. Entre menjar i entreteniment ens va passar el vol més o menys ràpid.


Vam arribar a Dubai i també sense problemes vam trobar la porta i entrarem dins. Tot va anar molt bé! Vam arribar a Delhi i no va ser tot un camí fàcil... ens vam dirigir al control de passaports i vam passar tots sense problemes menys Bàrbara...resulta que el seu visat no el vaig fer bé i hem vaig equivocar per una lletra i el senyor de la frontera li deia que no podia entrar que el seu visat no corresponia amb el passaport... i clar jo diguent-li que era culpa meua i Bàrbara preguntant per una solució... menys mal que al final es veu que li vam caure bé i ens va arreglar les coses i ens va deixar entrar a tots!!! La v…

Esquivant la tragèdia

Sempre solem escriure el bloc aprofitant llargues esperes de trens, vols o fins i tot en desplaçaments amb cotxe... però escriure aquesta entrada en casa és un poc extrany... Vam tornar fa tres dies quan encara ens quedava una setmana de viatge i la veritat és que tornar de les vacances que has estat preparant amb dedicació abans d'hora mai és un plat de bon gust... però clar, si està en joc la seguretat no hi ha argument que valga.
El dia següent de Jaipur vam iniciar un altre dels dies amb llargues hores de furgoneta. Menys mal que entre la distància que ens separava d'Agra hi havia un parell de paradetes que ens ajudaren a estirar les cames. Vam parar a dinar en un bar de carretera i vam haver de menjar en els ulls tancats casi. Va ser un poc peculiar el lloc: ple de mosques, amb una carta solament en menjar hindú i res continental i amb un cambrer que tenia un clar problema: necessitava un logopeda. Si ja és dificil parlar en anglés en alguns, imagineu que d…