Ves al contingut principal

La millor experiència del centre d'Austràlia

Sense cap mena de dubte acabar el viatge amb estos tres dies (encara ens queden dos en Sydney) ha sigut la millor forma de dir a reveure!

Vam embarcar en una excursió el dissabte smb 10 persones més per a visitar Kings Canyon, Uluru i Kata Kjuta. Vam eixir a les cinc del matí d'Alice Springs i vam fer 600 km fins que vam arribar a les impressionants formacions de Kings Canyon. Vam fer un trekking de 7 km per elles i tot i que feia prou calor, les vistes i les explicacions del guia van ser absolutament fantàstiques. Una vegada feta la caminata de tres horetes vam tornar al bus i vam anar a per llenya. Vam parar al costat de la carretera per agafar troncs per a poder cuinar i calfar-se per la nit!!


Quan ja teniem el remolque del bus ple de troncs fam fer una última parada per a repostar i Pau i jo vam vore la opció de en cinc minuts dutxar-se. Vam botar del bus i ràpidament una aigüeta i llevar-se tota la runa que no era poca que duiem damunt. Vam dir adèu a la civilització, a la llum i a l'aigua i vam emprendre el caminet al descampat on acamparem la primera nit. De cami al campament el bus va petar i ens vam quedar sense marxes així que ens va tocar anar més espai...menys mal que el guia va arreglar per a que ens canviaren el bus al dia següent!!

Vam fer foc, vam cuinar, vam montar els swags: una mena de sac de tela dura en una fina esterilla dins. Vam posar el sac dins i a dormir baix un cel estelat! Dormir baix les estrelles és fantàstic però quan ho fas a un descampat sense llum ni soroll es converteix en una experiència màgica! 



A la matinada següent, a les 5:30 en peu.  Ferem foc i a menjar! Torrades de pa fetes al foc, llet calenta en un perol de les brases...i en marxa! Vam anar a un camping on vam poder disfrutar d'una dutxa en condicions! Nosaltres no ens podiem queixar ja que la nit d'abans s'haviem dutxat d'amagades en una estació de servei, però hi havia gent que verdaderament necessitava una dutxa més que menjar!!!

Una vegada dutxats i un poc més blancs de llevarse tota la runa, amb roba neta i fresquets vam emprendre el viatge a Kata Kjuta. De camí, el guia que no es trobava molt allà va parar a vomitar. Tenia gastroenteritis. Una anècdota més junt al bus ja canviat jeje. 

Kata Kjuta és espectacular!! Un trekking de 8km ens va permetre pegar-li la volta i vore les diferents cares i parts! Genial per a despertar-se de matinet!!



Una vegada acabada la caminata de tres horetes vam pillar el bus per anar a una zona de picnic per a dinar. Vam preparar wraps en verduretes. Perfecte per a reposar forces!

Una vegada dinats i descansats ens van dur a un centre cultural on ens van explicar un poc la història dels aborígens que viuen allí. No se veuen però la terra és seua i van quan tots els turistes han marxat a fer els seus actes i rites. També ens vam contar penúries que com sempre 'el hombre blanco' els ha fet passar i com els han abocat quasi a la desaparició i com ara poc a poc s'ha pres un poc de conciència... Força interessant!

I de nou al bus a fer una xicoteta caminadeta per la base d'Uluru. El gran monolito, una de les raons per les quals aquest viatge paga la pena i una gran meravella de la natura. Una vegada caminats un parell de km vam anar amb el bus de nou a una esplanda per a vore fer-se de nit amb la vista d'Uluru. Impressionant! Mentres nosaltres veiem el sol posar-se, el guia va cuinar i vam sopar alli. Una vegada acabatsornarem al camping, dutxa i a dormir al swag! Vam jugar primer a un parell de jocs al volta t cel foc. Genial!!!



Este matí, ben d'hora ben d'hora en peu per a vore amanèixer i prendre alguna cosa al mateix lloc que haviem vist la posada del sol. Fantàstic!

Una vegada acabats hem tornat a la base d'Uluru a fer la resta de la caminata. 8km de caminadeta que ens han sentat fenomenal i ens han servit per a despedir-se d'aquest lloc sagrat i màgic ple d'històries fantàstiques!!

Hem començat el cami de tornada deixant a part de les persones que venien amb nosaltres en un resort ja que volaven desde Ayers Rock a casa. La resta hem continuat camí d'Alice Springs. Paradeta a dinar. Paradeta a repostar i a pujar en camell (hi ha més camells en Austràlia que en tota Àfrica i Àsia). I arribada a Alice Springs. Demà ix el vol cap a Sydney. Dos dies ens queden d'aquesta aventura!!!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Udaipur-Ranakpur-Jodhpur-Jaisalmer

Després d’iniciar les vacances amb una cadena d’events peculiars hem de dir que afortunadament els dies que han seguit no han estat plagats de desastres...una navaixa perduda, el telèfon de Pau tornat a perdre dues o tres voltes més...
Vam deixar Udaipur de matí en direcció Ranakpur. De camí vam parar en l’espectacular Fort Kumbhalgarh. Enmig d’unes muntanyes una muralla infinita i un paisatge brutal. Una visita molt recomanable i entretinguda. Ens vam comprar unes papes, un coco, unes galetes i un lassi abans de continuar. 



Com ve sent habitual en aquest viatge Pau va tornar a extraviar el telèfon durant unes hores... el tenia a la furgoneta. L’univers li està enviant missatges de que ha de desconnectar jijijiji. 
Vam parar a dinar en un restaurant enmig de la selva on ens van atendre molt bé i vam continuar la marxa fins a Ranakpur. Allí vam visitar un temple jainista. El Ranakpur Jain Temple. Un temple amb més de 1440 columnes de marbre. En acabar la visita vam arribar a Narlai. Un po…

Namasté. Inici espectacular de les vacances!

Hola!
Quan diuen que la Índia o l’estimes o la odies clarament nosaltres som l’exemple del segon...i això que no sabiem encara el que estava per vindre...
Vam eixir de València en cotxe a Madrid i quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i embarcarem sense problemes. El vol va anar fenomenal. Entre menjar i entreteniment ens va passar el vol més o menys ràpid.


Vam arribar a Dubai i també sense problemes vam trobar la porta i entrarem dins. Tot va anar molt bé! Vam arribar a Delhi i no va ser tot un camí fàcil... ens vam dirigir al control de passaports i vam passar tots sense problemes menys Bàrbara...resulta que el seu visat no el vaig fer bé i hem vaig equivocar per una lletra i el senyor de la frontera li deia que no podia entrar que el seu visat no corresponia amb el passaport... i clar jo diguent-li que era culpa meua i Bàrbara preguntant per una solució... menys mal que al final es veu que li vam caure bé i ens va arreglar les coses i ens va deixar entrar a tots!!! La v…

Esquivant la tragèdia

Sempre solem escriure el bloc aprofitant llargues esperes de trens, vols o fins i tot en desplaçaments amb cotxe... però escriure aquesta entrada en casa és un poc extrany... Vam tornar fa tres dies quan encara ens quedava una setmana de viatge i la veritat és que tornar de les vacances que has estat preparant amb dedicació abans d'hora mai és un plat de bon gust... però clar, si està en joc la seguretat no hi ha argument que valga.
El dia següent de Jaipur vam iniciar un altre dels dies amb llargues hores de furgoneta. Menys mal que entre la distància que ens separava d'Agra hi havia un parell de paradetes que ens ajudaren a estirar les cames. Vam parar a dinar en un bar de carretera i vam haver de menjar en els ulls tancats casi. Va ser un poc peculiar el lloc: ple de mosques, amb una carta solament en menjar hindú i res continental i amb un cambrer que tenia un clar problema: necessitava un logopeda. Si ja és dificil parlar en anglés en alguns, imagineu que d…