Ves al contingut principal

EmPANICando la motxilla

Apenes ens queda res per començar a disfrutar de les merexcudes vacances que portem organitzant dos anys.  Una vegada ja tot reservat, comprovat i pagat (sobretot pagat que no hem disfrutar de res però els diners ja els hem perdut de vista...) ens queda la maleta!!!

Enguany vam decidir fer el viatge amb motxilla per diversos motius:
- Fem molta excursió i quan vam estar en la Índia va haver vegades que era complicat gestionar les maletes....
-  Carregar el pes a l'esquena ens obliga a emportar-se únicament el que fa falta...

Així que els Reis Mags d'Orient ens van deixar en casa dels Pla-Sanlorenzo una guardiola amb dinerets per a comprar-se unes súper motxilles!! Estos reis si que saben!!!

Però.... Com fer la motxilla quan vas un mes de viatge a un lloc on és hivern i també hi ha zones de clima tropical? Doncs amb filosofía... Uns pantalons curts per a la barrera de coral, una camiseta tèrmica per al desert, un vestit per a anar a la Ópera, uns pantalons llargs per a Melbourne, una jaqueta per al fred, un tupper per a cuinar-se i menjar 'on the go', carregadors, càmera, totes les reserves i poca cosa més... Però sumant sumant...


No les tenim totes clares en que pugam clavar-ho tot dins (aquesta és la meua motxilla) 

Podrem? Segur que si... Mentrestant Pau va fent pràctiques


Seguirem informant!! Pau i Yas!

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Udaipur-Ranakpur-Jodhpur-Jaisalmer

Després d’iniciar les vacances amb una cadena d’events peculiars hem de dir que afortunadament els dies que han seguit no han estat plagats de desastres...una navaixa perduda, el telèfon de Pau tornat a perdre dues o tres voltes més...
Vam deixar Udaipur de matí en direcció Ranakpur. De camí vam parar en l’espectacular Fort Kumbhalgarh. Enmig d’unes muntanyes una muralla infinita i un paisatge brutal. Una visita molt recomanable i entretinguda. Ens vam comprar unes papes, un coco, unes galetes i un lassi abans de continuar. 



Com ve sent habitual en aquest viatge Pau va tornar a extraviar el telèfon durant unes hores... el tenia a la furgoneta. L’univers li està enviant missatges de que ha de desconnectar jijijiji. 
Vam parar a dinar en un restaurant enmig de la selva on ens van atendre molt bé i vam continuar la marxa fins a Ranakpur. Allí vam visitar un temple jainista. El Ranakpur Jain Temple. Un temple amb més de 1440 columnes de marbre. En acabar la visita vam arribar a Narlai. Un po…

Namasté. Inici espectacular de les vacances!

Hola!
Quan diuen que la Índia o l’estimes o la odies clarament nosaltres som l’exemple del segon...i això que no sabiem encara el que estava per vindre...
Vam eixir de València en cotxe a Madrid i quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i embarcarem sense problemes. El vol va anar fenomenal. Entre menjar i entreteniment ens va passar el vol més o menys ràpid.


Vam arribar a Dubai i també sense problemes vam trobar la porta i entrarem dins. Tot va anar molt bé! Vam arribar a Delhi i no va ser tot un camí fàcil... ens vam dirigir al control de passaports i vam passar tots sense problemes menys Bàrbara...resulta que el seu visat no el vaig fer bé i hem vaig equivocar per una lletra i el senyor de la frontera li deia que no podia entrar que el seu visat no corresponia amb el passaport... i clar jo diguent-li que era culpa meua i Bàrbara preguntant per una solució... menys mal que al final es veu que li vam caure bé i ens va arreglar les coses i ens va deixar entrar a tots!!! La v…

Esquivant la tragèdia

Sempre solem escriure el bloc aprofitant llargues esperes de trens, vols o fins i tot en desplaçaments amb cotxe... però escriure aquesta entrada en casa és un poc extrany... Vam tornar fa tres dies quan encara ens quedava una setmana de viatge i la veritat és que tornar de les vacances que has estat preparant amb dedicació abans d'hora mai és un plat de bon gust... però clar, si està en joc la seguretat no hi ha argument que valga.
El dia següent de Jaipur vam iniciar un altre dels dies amb llargues hores de furgoneta. Menys mal que entre la distància que ens separava d'Agra hi havia un parell de paradetes que ens ajudaren a estirar les cames. Vam parar a dinar en un bar de carretera i vam haver de menjar en els ulls tancats casi. Va ser un poc peculiar el lloc: ple de mosques, amb una carta solament en menjar hindú i res continental i amb un cambrer que tenia un clar problema: necessitava un logopeda. Si ja és dificil parlar en anglés en alguns, imagineu que d…