Passa al contingut principal

Namasté. Inici espectacular de les vacances!

Hola!

Quan diuen que la Índia o l’estimes o la odies clarament nosaltres som l’exemple del segon...i això que no sabiem encara el que estava per vindre...

Vam eixir de València en cotxe a Madrid i quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i embarcarem sense problemes. El vol va anar fenomenal. Entre menjar i entreteniment ens va passar el vol més o menys ràpid.



Vam arribar a Dubai i també sense problemes vam trobar la porta i entrarem dins. Tot va anar molt bé! Vam arribar a Delhi i no va ser tot un camí fàcil... ens vam dirigir al control de passaports i vam passar tots sense problemes menys Bàrbara...resulta que el seu visat no el vaig fer bé i hem vaig equivocar per una lletra i el senyor de la frontera li deia que no podia entrar que el seu visat no corresponia amb el passaport... i clar jo diguent-li que era culpa meua i Bàrbara preguntant per una solució... menys mal que al final es veu que li vam caure bé i ens va arreglar les coses i ens va deixar entrar a tots!!! La veritat és que durant uns bona estona no vam respirar tranquils...vam replegar les maletes i a l’eixida ens esperava Ashok amb tota la documentació. Ens vam dirigir al aparcament, entrarem a la furgona que ens havien reservat i vam decidir anar al hotel a dutxar-se ràpid i eixir a pegar una volta. 

Vam visitar en primer lloc la India Gate. Un arc de triomf als caiguts indis. De camí el mini bus es va avariar i vam haver d’esperar enmig d’una carretera a que ens portaren altra. Al final com tardaven molt i feia molta humitat vam agafar dos tucs tucs i vam arribar a la India Gate. La vegada que Pau i jo vam estar aqui ens va ploure tant que no vam poder veure res de Delhi per tant estic molt feliç d’haver-la visitat. Hem de dir que Altea ha acaparat totes les mirades i tota la gent ens demanara fer-se fotos amb ella!!!


Una vegada acabada la visita ens vam dirigir al Gurudwara Bangla Sahib. Un dels temples més importants del sikisme. La veritat és que impressionant. Vam visitar les cuines ja que donen de menjar a més de 5000 persones al dia. Vam visitar també el temple per dins. Brutal!


Una vegada acabades les visites de la vesprada vam anar a sopar amb Ashok i la seua companya. Ens vam fer unes ben merexcudes birres i a dormir ja que s’haviem d’alçar a les 5:30 per a volar a Udaipur!


Solament unes hores més tard començava el que ha estat un dels dies més bojos de tota la meua vida viatgera. Vam anar a la Terminal 1per a agafar el vol  a Udaipur. A la porta de tots els aeroports hi ha un control on solament deixen entrar a aquelles persones que tenen un vol. Ensenyarem el voucher del vol i el poli mirava, tornava a mirar i altra vegada. Van venir fins a dos més i resulta que el vol eixia de la terminal 2. Ràpidament i a 40 minuts de que despegara vam pillar dos taxis per a que ens portaren a la Terminal 2. I hem de dir no hem experimentat una sensació de perill tan gran com la que vam viure en el taxi. Els dos conduiren com a bojos literalment. Tirant-se damunt d’altres cotxes, accelerant a una velocitat d’infart, fent trompos.... va arribar un moment que tancarem els ulls i desitjarem poder contar-ho. Es molt dificil descriure la sensació de baixar-se del cotxe descomposats i tremolant en la por al cos. 

Ràpidament ja que el vol estava apunt de despegar vam passar el control de la entrada però al arribar al mostrador ens van dir que era massa tard i aue haviem perdut el vol. Vam intentar cridar a Ashok i resulta que Pau havia perdut el telèfon al taxi i clar ves ara i recupera’l... total que Pau el va bloquejar i va enviar un missatge per a que cridaren al meu telèfon en cas de trobar-lo. 

Mentre avisavem a Ashok de la situació que no era culpa nostra ja que en el billet si ficava Terminal 1 de sobte hem sona el telèfon i era Pau...telèfon recuperat ja que el taxista ens va dur el telèfon a la terminal. Un aspecte positiu d’haver perdut el vol és que Pau ha recuperat el telèfon!!!


Mentre ens recuperavem dels micro-infartos del taxi, el vol perdut i el telèfon vam conseguir una nova reserva per a volar a Udaipur unes hores més tard però era de la Terminal 3. Ens negavdm a pillar altre taxi però menys mal que es podia anar caminant!!

En arribar a la terminal 3 vam poder fer el check in i dirigir-se a la porta d’embarcament. Vam esperar fins que a cinc minuts d’obrir ens donem conter de que han canviat la porta!!! Total que ràpidament vam anar a la que era i per a sopresa nostra el vol estava retrasat!!!

Finalment i amb el cupo de desastres coberts vam arribar a Udaipur. Visita en barca al Llac Pichola i el palau que hi ha enmig. Posteriorment el City Palace. Espectacular però poc adaptat per als carros...





Check in ràpid a l’hotel i tornada al centre per a veure un show. De tornada a la furgoneta vam parar en un lloc de menjars i pillarem naan, arrocet, curry i fruita per a sopar. I soparot a l’hotel!!!



El més important és que no hi ha visat mal fet, taxista boig, voucher mal escrit, iphone perdut, canvi de portes o incident destacable que ens haja fet perdre les ganes d’estar aqui! Això si, esperem que baixe de rítme o un atac al cor ens fulminarà a tots...

Afegiré més fotos quan les tinga!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Udaipur-Ranakpur-Jodhpur-Jaisalmer

Després d’iniciar les vacances amb una cadena d’events peculiars hem de dir que afortunadament els dies que han seguit no han estat plagats de desastres...una navaixa perduda, el telèfon de Pau tornat a perdre dues o tres voltes més...
Vam deixar Udaipur de matí en direcció Ranakpur. De camí vam parar en l’espectacular Fort Kumbhalgarh. Enmig d’unes muntanyes una muralla infinita i un paisatge brutal. Una visita molt recomanable i entretinguda. Ens vam comprar unes papes, un coco, unes galetes i un lassi abans de continuar. 



Com ve sent habitual en aquest viatge Pau va tornar a extraviar el telèfon durant unes hores... el tenia a la furgoneta. L’univers li està enviant missatges de que ha de desconnectar jijijiji. 
Vam parar a dinar en un restaurant enmig de la selva on ens van atendre molt bé i vam continuar la marxa fins a Ranakpur. Allí vam visitar un temple jainista. El Ranakpur Jain Temple. Un temple amb més de 1440 columnes de marbre. En acabar la visita vam arribar a Narlai. Un po…

Esquivant la tragèdia

Sempre solem escriure el bloc aprofitant llargues esperes de trens, vols o fins i tot en desplaçaments amb cotxe... però escriure aquesta entrada en casa és un poc extrany... Vam tornar fa tres dies quan encara ens quedava una setmana de viatge i la veritat és que tornar de les vacances que has estat preparant amb dedicació abans d'hora mai és un plat de bon gust... però clar, si està en joc la seguretat no hi ha argument que valga.
El dia següent de Jaipur vam iniciar un altre dels dies amb llargues hores de furgoneta. Menys mal que entre la distància que ens separava d'Agra hi havia un parell de paradetes que ens ajudaren a estirar les cames. Vam parar a dinar en un bar de carretera i vam haver de menjar en els ulls tancats casi. Va ser un poc peculiar el lloc: ple de mosques, amb una carta solament en menjar hindú i res continental i amb un cambrer que tenia un clar problema: necessitava un logopeda. Si ja és dificil parlar en anglés en alguns, imagineu que d…