Ves al contingut principal

Koh Samui

Quan ens vam alçar a Koh Tao l'últim matí vam fer les motxilles i vam eixir a pegar una volta per la platja. No feia massa bon dia però tampoc s'estava malament. 



Sobre les 12 vam tornar i ens vam dutxar. Vam eixir a dinar i tornarem a esperar al transfer per al port. Quan arribarem al port estava a tope de gent però sense problemes embarcarem i en dos hores arribarem a Koh Samui. Taxi i al resort. Per als dos últims dies de viatge ens vam agafar un resort amb vistes a la mar. Tot un encert. 

Un ratet de piscina i relax abans de sopar ens va sentar genial!





Soparem al restaurant del resort i tot i que estava bo van tardar 40 minuts en dur el sopar. Un servei penós. 

Ahir de matí vam desdijunar tranquilament. Vam començar a caminar cap al centre i vam trobar un taxi que ens va portar als principals llocs que voliem vore. Primer vam parar al Wat Phra Yai o gran buda. Un temple amb unes escales i una escultura de buda de 12 metres. Poppy va disfrutar amb les campanes dels desitjos. Espere que demanara sàviament jijiji. 







Seguidament anarem a Wat Plai Laem. Un temple busdista sobre un llac amb tres  ponts que arriben a tres estatues. Molt bonic. 







Vistos tots els temples vam decidir dinar en Fisherman's Village. Un poble de pescadors amb molta oferta de peix. Finalment entrarem en un que tenia gambetes, llangosta, peixet, carranc.. tot molt bo. 



Poppy que no es trovaba molt bé i tenia la panxa un poc fluixa no va voler peix, solament arrocet blanc. 

Comprarem les últimes cosetes i vam tornar a l'hotel. Alli vam començar a trobar-nos mal de la panxa i poc a poc vam anar caiguent com a mosques. Pau ja no va eixir de l'habitació i jo poc. Menys mal que Poppy es va dormir a les 9:30 i fins a les 7:30 ha dormit.. hui a les sis tenim un vol a Bangkok i d'allí embarquem cap a Dubai i posteriorment Madrid. Esperem que la panxa ens respecte! Besets!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Udaipur-Ranakpur-Jodhpur-Jaisalmer

Després d’iniciar les vacances amb una cadena d’events peculiars hem de dir que afortunadament els dies que han seguit no han estat plagats de desastres...una navaixa perduda, el telèfon de Pau tornat a perdre dues o tres voltes més...
Vam deixar Udaipur de matí en direcció Ranakpur. De camí vam parar en l’espectacular Fort Kumbhalgarh. Enmig d’unes muntanyes una muralla infinita i un paisatge brutal. Una visita molt recomanable i entretinguda. Ens vam comprar unes papes, un coco, unes galetes i un lassi abans de continuar. 



Com ve sent habitual en aquest viatge Pau va tornar a extraviar el telèfon durant unes hores... el tenia a la furgoneta. L’univers li està enviant missatges de que ha de desconnectar jijijiji. 
Vam parar a dinar en un restaurant enmig de la selva on ens van atendre molt bé i vam continuar la marxa fins a Ranakpur. Allí vam visitar un temple jainista. El Ranakpur Jain Temple. Un temple amb més de 1440 columnes de marbre. En acabar la visita vam arribar a Narlai. Un po…

Namasté. Inici espectacular de les vacances!

Hola!
Quan diuen que la Índia o l’estimes o la odies clarament nosaltres som l’exemple del segon...i això que no sabiem encara el que estava per vindre...
Vam eixir de València en cotxe a Madrid i quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i embarcarem sense problemes. El vol va anar fenomenal. Entre menjar i entreteniment ens va passar el vol més o menys ràpid.


Vam arribar a Dubai i també sense problemes vam trobar la porta i entrarem dins. Tot va anar molt bé! Vam arribar a Delhi i no va ser tot un camí fàcil... ens vam dirigir al control de passaports i vam passar tots sense problemes menys Bàrbara...resulta que el seu visat no el vaig fer bé i hem vaig equivocar per una lletra i el senyor de la frontera li deia que no podia entrar que el seu visat no corresponia amb el passaport... i clar jo diguent-li que era culpa meua i Bàrbara preguntant per una solució... menys mal que al final es veu que li vam caure bé i ens va arreglar les coses i ens va deixar entrar a tots!!! La v…

Esquivant la tragèdia

Sempre solem escriure el bloc aprofitant llargues esperes de trens, vols o fins i tot en desplaçaments amb cotxe... però escriure aquesta entrada en casa és un poc extrany... Vam tornar fa tres dies quan encara ens quedava una setmana de viatge i la veritat és que tornar de les vacances que has estat preparant amb dedicació abans d'hora mai és un plat de bon gust... però clar, si està en joc la seguretat no hi ha argument que valga.
El dia següent de Jaipur vam iniciar un altre dels dies amb llargues hores de furgoneta. Menys mal que entre la distància que ens separava d'Agra hi havia un parell de paradetes que ens ajudaren a estirar les cames. Vam parar a dinar en un bar de carretera i vam haver de menjar en els ulls tancats casi. Va ser un poc peculiar el lloc: ple de mosques, amb una carta solament en menjar hindú i res continental i amb un cambrer que tenia un clar problema: necessitava un logopeda. Si ja és dificil parlar en anglés en alguns, imagineu que d…