Ves al contingut principal

BKK


El dilluns 14 vam començar el viatge i com ja ve sent habitual en nosaltres vam tornar a fer la ruta Madrid - Dubai i allí enguany enllaçarem en Bangkok.



Poppy va passar el primer vol entre caminades amunt i avall de l'avió i festes que li feien tots. El segon vol va estar dormint tot el trajecte. 


Quan vam aterrar en Bangkok eren les 5pm, el que ens va permetre poder tranquilament agafar els trens i metros neccesaris per a arribar a l'hotel. De camí vam parar i aprofitarem per a replegar uns billets que teniem encomanats per a la setmana que ve. 

Vam arribar i de sobte ens van pujar de categoria d'habitació. No sabem quin n'és el motiu però tampoc vam voler preguntar...

Dutxa i arreglar un poc les coses i roda de reconeixement. Caminarem un poc pel barri de chinatown i anarem a sopar. Aquí el que no vols també t'ho emportes a casa però dona prou d'agonia amb el packaging que li posen...



En acabar de sopar vam tornar i vam dormir tot el possible. Ens va resultar un poc dificil el primer dia no patir jet lag però ja estem habituats. 

Ahir ens vam alçar amb la intenció de fer els tres principals temples de la ciutat i vam acabar visitant uno solament i xops fins a dins per culpa del monçó. 


Primerament vam desdijunar ben fort per a aguantar el dia que teniem programat i ens vam dirigir al Wat Pho. Aquest conglomerat de temples molt ben conservats alberga una estatua d'un buda reclinat espectacular. També hi ham altres temples amb estatues i decoracions molt boniques.  

El calor començava a apretar i vam anar al segon temple que teniem programat. El Wat Phra Kaew. Una cua de mitja hora i quan anem a entrar ens diuen que Pau no pot per portar els genolls al aire. Li diguem que ens tapem en una tela i no ens deixen. Aleshores entre cansats que estavem i molestos per no haver un mal cartell que ho indique vam decidir tornar a l'hotel.    

Una vegada en l'habitació vam dinar i descansarem fins a que la calor baixara un poc. Quan pensavem que ja no feia tanta calina vam decidir eixir a comprar-se uns pantalons i a pegar una volta.. de sobte aigua a bots i barrals. No podiem vore res i l'aigua pels turmells. Vam tornar ràpidament al hotel i quedar-nos allí. 

Hui s'hem alçat al escoltar una tormenta espectacular. En la terrassa de l'hotel es sentia molt forta. 



Menys mal que ha parat de ploure ja que amb la intenció de fer els dos temples que ens quedaven per vore i reto superado!!! Hem tornat al Wat Phra Kaew i no hi havia quasi gent.  Aqueste temple és el més important de Tailandia i té una representació de buda tallada en una pedra de jade. Ha sigut un altre "efecte Guerrer de Moixent".   




En vista de que igual plovia, hem anat tornant fins a l'hotel. Ens hem dutxat i hem agafat direcció l'estació. Passant abans pel Wat Traimit. L' escultura d'or macís de buda és espectacular!!

Hem arribat a la estació i hem agafat un tren amb parada a Ayutthaya. Els trens m'han paregut molt millor del que imaginava... no és un AVE però hi ha espai suficient per a equipatge i per a les cames. 


 Primerament hem anat a comprar el billet de bus fins a Sukothai de demà. Ens esperen sis hores de bus quan acabe la visita d'Ayutthaya. Hem comprat cosetes de menjar per si tenim fam pel camí, a sopar amb una birra i ara a dormir que demà tenim moltes coses que fer!!!





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Udaipur-Ranakpur-Jodhpur-Jaisalmer

Després d’iniciar les vacances amb una cadena d’events peculiars hem de dir que afortunadament els dies que han seguit no han estat plagats de desastres...una navaixa perduda, el telèfon de Pau tornat a perdre dues o tres voltes més...
Vam deixar Udaipur de matí en direcció Ranakpur. De camí vam parar en l’espectacular Fort Kumbhalgarh. Enmig d’unes muntanyes una muralla infinita i un paisatge brutal. Una visita molt recomanable i entretinguda. Ens vam comprar unes papes, un coco, unes galetes i un lassi abans de continuar. 



Com ve sent habitual en aquest viatge Pau va tornar a extraviar el telèfon durant unes hores... el tenia a la furgoneta. L’univers li està enviant missatges de que ha de desconnectar jijijiji. 
Vam parar a dinar en un restaurant enmig de la selva on ens van atendre molt bé i vam continuar la marxa fins a Ranakpur. Allí vam visitar un temple jainista. El Ranakpur Jain Temple. Un temple amb més de 1440 columnes de marbre. En acabar la visita vam arribar a Narlai. Un po…

Namasté. Inici espectacular de les vacances!

Hola!
Quan diuen que la Índia o l’estimes o la odies clarament nosaltres som l’exemple del segon...i això que no sabiem encara el que estava per vindre...
Vam eixir de València en cotxe a Madrid i quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i embarcarem sense problemes. El vol va anar fenomenal. Entre menjar i entreteniment ens va passar el vol més o menys ràpid.


Vam arribar a Dubai i també sense problemes vam trobar la porta i entrarem dins. Tot va anar molt bé! Vam arribar a Delhi i no va ser tot un camí fàcil... ens vam dirigir al control de passaports i vam passar tots sense problemes menys Bàrbara...resulta que el seu visat no el vaig fer bé i hem vaig equivocar per una lletra i el senyor de la frontera li deia que no podia entrar que el seu visat no corresponia amb el passaport... i clar jo diguent-li que era culpa meua i Bàrbara preguntant per una solució... menys mal que al final es veu que li vam caure bé i ens va arreglar les coses i ens va deixar entrar a tots!!! La v…

Esquivant la tragèdia

Sempre solem escriure el bloc aprofitant llargues esperes de trens, vols o fins i tot en desplaçaments amb cotxe... però escriure aquesta entrada en casa és un poc extrany... Vam tornar fa tres dies quan encara ens quedava una setmana de viatge i la veritat és que tornar de les vacances que has estat preparant amb dedicació abans d'hora mai és un plat de bon gust... però clar, si està en joc la seguretat no hi ha argument que valga.
El dia següent de Jaipur vam iniciar un altre dels dies amb llargues hores de furgoneta. Menys mal que entre la distància que ens separava d'Agra hi havia un parell de paradetes que ens ajudaren a estirar les cames. Vam parar a dinar en un bar de carretera i vam haver de menjar en els ulls tancats casi. Va ser un poc peculiar el lloc: ple de mosques, amb una carta solament en menjar hindú i res continental i amb un cambrer que tenia un clar problema: necessitava un logopeda. Si ja és dificil parlar en anglés en alguns, imagineu que d…