Ves al contingut principal

Chiangrai

Els dos dies a Chiangrai els hem aprofitat per a relaxar-se i per a visitar llocs peculiars. 

Vam arribar a migdia en un bus molt còmode i vam agafar un tuc tuc per arribar a l'hotel. Alli vam fer el check in, vam reservar el trasllat a l'aeroport i vam anar al mercat local a comprar fruita, aigua i altres coses. També vam comprar menjar per a Poppy. Vam tornar i ens vam banyar en la piscina abans de dinar. 



Per la vesprada, una vegada ja asentats, descansats i més relaxats vam anar al centre. Primer vam vore un espectacle de llums que fan al rellotge. Sincerament...s'encenia de colors i sonava música. Un poc cutrecillo...



Al costat està el mercat nocturn. Paradetes de tendes de roba, souvenirs... i una zona amb molts llocs per a menjar i taules comunes. Ens vam demanar un peix i un padthai i vam sopar. Com sempre, Poppy cap a dins el peix i cap a dins el Padthai (si pica un poc, ella cap a dins, si no pica, cap a dins...)





De cami de tornada vam parar a un tuc tuc i vam aparaular amb ell que ens portara a dos temples que es caracteritzen per ser completament diferents. Vam quedar amb ell a les 10 en la porta de l'hotel. Vam tornar, ens vam gitar i a dormir. 

Ahir a les 9:50 ja estava el conductor en la porta. Primerament ens va portar al Wat Rong Khun o temple blanc. Un temple que encara es troba en construcció i que s'allunya de tot el que hem vist. Modern i un poc sinistre en alguns llocs. Tot fet en color blanc i amb calaveres, mans que pareixen demanar ajuda, superherois... per dins podem veure en les pintures a Kungfu Panda, Hello Kitty, Michael Jackson, Pokemon i altres personatges... molt diferent!! 







Ens ferem un batut i tornarem al tuc tuc. Ens va portar a la segona parada. El Wat Rong Suea Ten o temple blau. 



Aquest temple és també molt diferent als tradicionals. Predomina el color blau sobre la resta i té un buda blanc nacarat enorme dins. Poppy va entrar dins saludant a Buda com porta fent desde que estem aqui i la xica que cuida del temple es va voler fer fotos amb ella. 






Acabada la visita dels temples que teniem programats vam tornar a pegar-se un banyet i a dinar. Una bona siesta i de vesprada a caminar altra vegada. 

Vam arribar a un mercat de dia amb moltes paradetes i no vaig poder resistir-me i hem vaig comprar un peix que feia molt bona olor! El peix venia embolicat en una fulla de palmera de dubtosa procedència però vaig poder triar jo quin volia i el xic el va passar per les brases per a calfar-lo. He de dir que hem va saber a glòria. Era com caballa. Espectacular. La Poppy també està d'acord!



Seguirem caminant i vam arribar al mercat de la vesprada anterior. Pau volia fer-se un massatge i Poppy i jo vam entrar a una cafeteria a esperar-lo. Una cafeteria amb un montó de gats que campaven per alli mentre nosaltres ens menjavem una tarta i un batut. Poppy va flipar amb els gats i solament feia que saludar-los ejejeje





Quan Pau va acabar vam passar pel mercat per a sopar però al final vam acabar en un lloc de barbacoa. Demanavem plats de carn, peix o verdures crues i ens ho torravem nosaltres. Molt bo tot! Verduretes, gambes i pollastre. Un gran sopar!




Tornarem a dormir i hui marxem en un vol a Bangkok i d'allí agafem un tren nocturn i un ferry fins. Koh Tao! Besos!!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Udaipur-Ranakpur-Jodhpur-Jaisalmer

Després d’iniciar les vacances amb una cadena d’events peculiars hem de dir que afortunadament els dies que han seguit no han estat plagats de desastres...una navaixa perduda, el telèfon de Pau tornat a perdre dues o tres voltes més...
Vam deixar Udaipur de matí en direcció Ranakpur. De camí vam parar en l’espectacular Fort Kumbhalgarh. Enmig d’unes muntanyes una muralla infinita i un paisatge brutal. Una visita molt recomanable i entretinguda. Ens vam comprar unes papes, un coco, unes galetes i un lassi abans de continuar. 



Com ve sent habitual en aquest viatge Pau va tornar a extraviar el telèfon durant unes hores... el tenia a la furgoneta. L’univers li està enviant missatges de que ha de desconnectar jijijiji. 
Vam parar a dinar en un restaurant enmig de la selva on ens van atendre molt bé i vam continuar la marxa fins a Ranakpur. Allí vam visitar un temple jainista. El Ranakpur Jain Temple. Un temple amb més de 1440 columnes de marbre. En acabar la visita vam arribar a Narlai. Un po…

Namasté. Inici espectacular de les vacances!

Hola!
Quan diuen que la Índia o l’estimes o la odies clarament nosaltres som l’exemple del segon...i això que no sabiem encara el que estava per vindre...
Vam eixir de València en cotxe a Madrid i quan vam arribar a l’aeroport vam deixar les maletes i embarcarem sense problemes. El vol va anar fenomenal. Entre menjar i entreteniment ens va passar el vol més o menys ràpid.


Vam arribar a Dubai i també sense problemes vam trobar la porta i entrarem dins. Tot va anar molt bé! Vam arribar a Delhi i no va ser tot un camí fàcil... ens vam dirigir al control de passaports i vam passar tots sense problemes menys Bàrbara...resulta que el seu visat no el vaig fer bé i hem vaig equivocar per una lletra i el senyor de la frontera li deia que no podia entrar que el seu visat no corresponia amb el passaport... i clar jo diguent-li que era culpa meua i Bàrbara preguntant per una solució... menys mal que al final es veu que li vam caure bé i ens va arreglar les coses i ens va deixar entrar a tots!!! La v…

Esquivant la tragèdia

Sempre solem escriure el bloc aprofitant llargues esperes de trens, vols o fins i tot en desplaçaments amb cotxe... però escriure aquesta entrada en casa és un poc extrany... Vam tornar fa tres dies quan encara ens quedava una setmana de viatge i la veritat és que tornar de les vacances que has estat preparant amb dedicació abans d'hora mai és un plat de bon gust... però clar, si està en joc la seguretat no hi ha argument que valga.
El dia següent de Jaipur vam iniciar un altre dels dies amb llargues hores de furgoneta. Menys mal que entre la distància que ens separava d'Agra hi havia un parell de paradetes que ens ajudaren a estirar les cames. Vam parar a dinar en un bar de carretera i vam haver de menjar en els ulls tancats casi. Va ser un poc peculiar el lloc: ple de mosques, amb una carta solament en menjar hindú i res continental i amb un cambrer que tenia un clar problema: necessitava un logopeda. Si ja és dificil parlar en anglés en alguns, imagineu que d…